És evident, que des de fa temps, en el camp de la didàctica se li està donant molta importància a la interacció entre els actors que participen dels aprenentatges a l’aula. Aquesta interacció dóna la possibilitat de generar conflictes cognitius que provoquin aprenentatges i cada vegada més, el paper del professor a l’aula juga un rol d’intermediari i guia entre els nous coneixements i l’alumne, més enllà del de pur transmissor d’informació.
És des d’aquest plantejament que podem especular quin seria el resultat si el paper d’intermediari o mediador que hem esmentat el protagonitzés un alumne i no el docent. Sabem per experiències diverses que acostuma a tenir resultats òptims i que en moments concrets pot influir en la motivació de l’alumnat, tant pel que fa d’intermediari com pel que ha d’aprendre.
Diversos factors hi juguen a favor, sabem que és un avantatge el fet que l’alumne que exerceix de professor és un aprenent recent dels continguts i té molt present els punts de més ajuda, a més, el llenguatge més proper pot afavorir la comprensió.
Volia compartir amb vosaltres l’activitat realitzada pels alumnes de matemàtiques de segon d’ESO per tal d’ensenyar l’algoritme de l’arrel quadrada als alumnes del curs anterior (1r d’ESO). Els resultats van ser molt enriquidors tant pels nois/es de primer com pels de segon, que a més van experimentar en primera persona l’experiència docent, cosa que els va portar a intuir la dificultat que la nostra tasca comporta.
Us animo a comentar!
fanmastic 